CANT DE JOIA
Poesia de Schiller Traducció de Joan Maragall

RECITAT PER A LA IX SIMFONIA DE BEETHOVEN

Joia, que ets dels déus guspira
generada dalt del cel:
vent de foc el pit respira
sota els plecs del teu sant vel.
Si ajuntar-se els cors demanen
que un mal vent va separant,
tots els homes s'agermanen
on tes ales van tocant.

Si fortuna generosa
ens ha dat un bon company,
o companya graciosa,
cantarem amb més afany.
Sols si un cor hem fet ben nostre
forta veu podrem lluî;
pro més d'un, girant el rostre,
fugirà plorant d'aquí.

Joia tots voldríem heure

bo i seguint son pas florit,
i de joia tot s'abeura
de natura en l'ample pit.
Joia és bes i primavera,
joia bons amics ens féu;
goig fou dat al cuc en terra,
goig a l'àngel prop de Déu.

Goig! Els astres canten glòria;
van pel cel rient triomfants.
Goig! Correm rient, germans:
hèroes som cantant victòria.

Abraceu-vos, homes, ara!
Un gran bes inflama els cels:
germans, sobre els bells estels
hi ha l'Amor immens d'un Pare.
Humilia't, o món!, ara.
Criador de terra i cels!
dins la llum de mils estels,
dins la llum cerquem-te encara!