Aquesta fotografia il·lustraria qualsevol text d'Els tres Al·lucinats de Joan Puig i Ferreter quan els amics van cap al mas del Joan Antoni o el final fatídic tombant per les muntanyes...
"Quan el sol daurà els turons més alts, ja havien deixat a l'esquerra la fondalada remorosa d'aigües, i enfilaven un caminet boscós que els portaria a serpejar per l'emmurallat de la serralada."
"Vilaret sentí que el cos fregava les branques d'uns matolls a mig aire de l'espadat. Després un soroll sord, tou, com si hagués caigut damunt d'un llit d'herbes."
La fotografia està presa d'aquí estant:
"Moria la tarda, que havia estat un sospir, damunt del poble de ... , arraulit a la falda d'una muntanya esventada. Un moment encara, un sol vermell enrogí les teulades, que en arribar el capvespre s'aplanaven cada dia una mica més i cruixien consiroses, feixugues de xacres i d'anys."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada