Reus té més caires dels que a primer cop d'ull sembla. Ciutat industrial i comercial, no solament es nodreix de les riqueses del Camp de Tarragona, sinó que ella és també una creadora de riquesa.
Poble de botiguers i de mercaders, dirà el visitant que s'aturi als luxosos carrers centrals, brillants d'aparadors, o als porxos de la Plaça del Prim, al Cafè de París, gran part del dia remorosos de transaccions, com el pati d'una borsa rural. Aneu, però, a Reus cap a a final de setembre, conduïu les vostres passes vers els barris forans i tindreu la sensació de trobar-vos en una vila pagesa. Tot és tràfic de carros plens de portadores. El raïm negre o daurat guaita per sota els bossals voltats d'abelles, abans de caure pesadament damunt l'empostissat dels cups olorosos o dins la boca vinosa de les premses. Tot són bàscules que pesen verema. Aquesta s'amuntega flonja, sucosa, enmig de les entrades. Els trepitjadors aplanen els munts amb els peus i és una visió tota rural -la mateixa que ofereixen cinquanta pobles de la rodalia- la dansa d'aquelles cames piloses, vermelles, on s'agrumolla el suc del raïm i la pellofa, enmig del baf dolç on zumzegen les abelles que ha portat el carro.
Aquesta olor rural munta fins al cor de Reus. Travessen la Plaça del Prim carros que regalimen un suc untós. Els grinyols de les premses pugen als despatxos dels notaris i advocats. La bafarada de les veremes penetra a les botigues de modes, plenes de finors i de delicadeses, ofega l'olor del cafè torrat i d'altres colonials de les grans drogueries. Tot Reus fa olor de most com una vileta del Priorat o del Penedès.
Tot i així, Reus no és pas una vila pagesa. Si resseguiu la ciutat lentament, atentament, no trigareu a descobrir la seva fesomia complexa. Li trobareu diverses fesomies. Els carrers centrals, del campanar fins a l'església de Sant Pere, passant pel de Pedró, de Monterols -dic els noms antics perquè conserven una flaire que els moderns no tenen- i les places del Prim, del Mercadal i els ravals de Santa Anna i Jesús, presenten la fesomia d'un fort empori comercial. En poques ciutats de Catalunya, amb excepció de Barcelona, trobaríem tanta esplendor de botigues. I no hi ha cap dubte que és aquest centre botiguer i mercader proveïdor de la majoria de pobles del Camp, el que ha donat a Reus la més acusada i brillant de les seves fesomies. Cal ajuntar-hi els famosos porxos de la Plaça del Prim, que constitueixen la Borsa dels productes del país.
Entorn d'aquest barri comercial i botiguer, immediatament, se n'hi arremora un altre de menestral, o del que en podríem dir el petit comerç, representat pels carrers de les Galanes, de les Galeres, de Jesús i de tants altres, estrets i trafegosos. La majoria desemboquen a la plaça del Mercadal. Hi ha fusters, llauners, estorers, espardenyers, xocolaters, tots els oficis i totes les botigues; aquestes, però, de segon ordre. Aquests barris, igual que el del gran comerç i el de les grans botigues, són centrats, encerclats, diríem, pels ravals. Vora d'aquests hi ha els grans magatzems de fruits, i cap enfora, tot a l'entorn, constituint la perifèria de la ciutat, comença la població obrera i pagesa, una mica barrejades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada