COSES DE L'IDIOMA

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma.
Un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit,
s'ha de viatjar;
però el pobre home fa temps
que ha perdut el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir “que el coche le hace higo".
I si li fa un pet com una aglà,
"hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai ".
Com que l'home és un somiatruites,
senyors meus, és un "sueñatortillas ".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles,
i se'n diu: "soplar y hacer botellas,
señor, eso rai".

Tornada:
Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ...

Talment n’hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que "hay para alquilar sillas".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que “saca fuego por las muelas,
señor, eso rai “.
S'ho rumia i pensa: ull viu!
que en castellà se'n diu: "¡ojo vivo!"
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a "esparcir la niebla,
señor, eso rai".

Tornada

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !

Lletra i música: La Trinca